2022-07-16 18:55:52
«Actualment, no ens trobem davant d'una nova forma 'irracionalisme filosòfic', ens enfrontem a una
contra-racionalitat en la qual la façana exterior de la Il•lustració (democràcia liberal, drets humans, libertat individual, progrés científic, etc.) amaga el domini de la raó instrumental neoliberal (
ratio). En el segle xx l'irracionalisme ja no consisteix en una religió de la Natura que idealitza místicament «la terra i la sang». Consisteix, més aviat, en una civilització que destrueix la natura mateixa. Aquest irracionalisme no deriva exclusivament, com postulava Marx, del conflicte entre les forces productives i les relacions burgeses de producció (les formes de propietat) de la societat capitalista, sinó que sorgeix d'una contradicció paral•lela i més profunda entre les condicions de producció (treball, població, terra, clima, etc.) i les relacions de producció. Això significa que el vell i encara present antagonisme entre treball i capital es combina amb un xoc permanent entre natura i capitalisme. En un context així, l'anticapitalisme romàntic podria suministrar armes efectives a una raó emancipadora capaç de combinar lluita de classes i lluita ecològica».
Enzo Traverso,
Dialèctica de l’irracionalisme, 2022, Afers.
203 viewsedited 15:55